El vicepresident de Stop Accidentes va explicar va explicar com la mort dels seus pares a la carretera va desencadenar tot un drama familiar. «Les xifres de les víctimes són fredes, però darrere queden moltes tragèdies»
Article de : José Antonio Guerrero Madrid Dijous, 5 de setembre 2024. El Correu
El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha ofert aquest dijous la que ha estat la seva compareixença «més especial» en els sis anys que presenta els balanços de trànsit. La d’avui tenia com a objectiu explicar com havia anat l’estiu des del punt de vista de la sinistralitat viària. Però el colpidor testimoni en directe d’una víctima i el retret d’una altra van trastocar una roda de premsa que ni Marlaska ni cap altre responsable de la Direcció General de Trànsit (DGT), on se celebrava l’acte, esperaven que discorregués per aquests camins.
Tot va passar en el torn de preguntes dels periodistes, quan un informador va demanar si davant el nombre de morts al juliol i l’agost (241 morts, tres més que l’estiu passat) es podia fer alguna cosa més per conscienciar els conductors. El ministre va cedir la paraula a David Pérez Landazábal, vicepresident de Stop Accidentes, una associació d’afectats per sinistres de trànsit que sol ser convidada a aquest tipus de convocatòries. Sense haver-ho preparat, Landazábal va fer un discurs que va emocionar tots els presents, inclòs Marlaska, i que va acabar entre abraçades, llàgrimes i aplaudiments.
El vicepresident de Stop Accidentes, madrileny de 56 anys, va venir a explicar el que va suposar la mort dels seus pares en accident de trànsit ja fa 36 anys. Aquell sinistre va augmentar una estadística més, dos morts més a afegir a la llista negra de les carreteres espanyoles del 1988, però, lluny de quedar-se a l’asfalt, la tragèdia va provocar un drama família.
Als pares de Landazábal els va matar un altre conductor que circulava a més velocitat de la que devia en una carretera convencional a Valladolid. Va sortir de la via i va xocar frontalment contra el vehicle que condueix el seu pare, de 49 anys, que va morir a l’acte. La seva mare, de 46, amb ferides molt greus, va morir onze dies després. En dues setmanes i amb 19 anys, una edat complicada, David es va quedar orfe. Igual que els seus germans, Sergio, aleshores de 7 anys; i Josetxu i Eva, que eren més grans.
«El meu germà petit i jo vam ser els que d’alguna manera vam sortir més malparats, potser perquè teníem menys edat i ens trobàvem en un moment més vulnerable, però la mort dels meus pares ens va afectar molt. Jo vaig tenir molts problemes a partir d’aquell moment amb l’alcohol, la velocitat, les motos i els cotxes. Al final vols oblidar i et refugiés a l’alcohol, a sortir amb els amics, a les nits… el que vols és oblidar-te de la vida i viure d’una altra manera». Una d’aquelles nits per Madrid David va beure més del compte i quan tornava a casa a la moto, una potent Kawasaki ZX10, es va picar amb el conductor d’un cotxe al passeig de la Castellana. La cursa li va jugar una mala passada. Es va encastar a 160 quilòmetres per hora contra un fanal i va sortir acomiadat arrossegant el cos més de 200 metres. Va estar mort durant tres segons fins que un guàrdia civil i un policia nacional que prestaven vigilància a la propera Ambaixada dels Estats Units el van poder reanimar. Va tenir sort. Portava un casc de competició homologat que es va esqueixar completament i el va salvar de traumatismes al cap. La resta del cos va quedar destrossat. Les lesions van ser gravíssimes, van estar a punt d’amputar-li la cama i des de llavors ha passat quinze vegades pel quiròfan. «El que no entenc és com soc aquí. Alguna causa hi haurà, potser la feina que estem fent, no ho sé… però bé cal aprofitar aquesta oportunitat i intentar salvar altres persones”, diu el número dos de Stop Accidents.
La mort dels seus pares també va trastocar la vida del seu germà petit. Ja no va ser el mateix. No acceptava què havia passat. Amb els anys, va tenir una vida complicada amb consum d’alcohol pel mig. «Una situació semblant a la meva, però el Sergio va tenir menys sort que jo. Va sortir en una rotonda en un cotxe i va morir a l’acte. Havia deixat de beure, però aquell dia va discutir amb algú es va prendre unes copes i va agafar el cotxe. Tenia 31 anys», recorda ara David.
El drama va continuar recargolant la vida dels germans Pérez Landazábal. Al cap de sis mesos de la mort de Sergio, al seu germà Josetxo li van diagnosticar un càncer que va acabar amb la seva vida. «¿Fins a quin punt una decisió d’una persona per anar més de pressa ha desfermat tot això?», es pregunta David. «¿És tota una conseqüència després de la mort dels meus pares? És una casualitat? No ho sé, és complicat, però és el que intento explicar a les meves xerrades, la tragèdia que queda darrere de cada xifra per freda que soni. Escoltem que han mort dues persones i s’acaba aquí… doncs no, no s’acaba aquí. Per res».
Abraçada
A David, que té una empresa d’assessoria, li van imposar fa uns anys dues sancions de trànsit per saltar-se un semàfor a ambre i un senyal de stop. «No ho vaig fer al boig, m’ho vaig saltar com si fos una cediu al pas, però em van enxampar». Li van treure vuit punts i llavors va assistir a un curs de recuperació de punts, on va escoltar el testimoni de Fernando Muñoz, el seu antecessor en el càrrec a Stop Accidentes, i qui va perdre un fill a la carretera. El noi, de 25 anys, es va quedar adormit després d’una nit de feina davant de l’ordinador. «Escoltar una persona que es posa davant d’altres a explicar tot el que porta a dins em va semblar impressionant. Recordo que, segons va acabar la xerrada, em vaig aixecar i vaig dir a Fernando que volia ajudar”.
Des d’aleshores, i ja han passat cinc anys, David fa xerrades a infractors en els cursos de recuperació de punts, en centres penitenciaris i estudiants en instituts. «El temps que em queda lliure ho dedico a això. Tots els divendres a la tarda faré xerrades, i insisteixo molt que no ens podem quedar en la xifra, normalitzar les dades o pensar que això mai ens passarà a nosaltres».
David va explicar davant tots els presents que aquesta tasca de conscienciació la deu a Fernando i al seu esgarrifós testimoni en aquella xerrada explicant la mort del seu fill…. Va ser en aquell moment quan tots dos es van abraçar provocant que la sala de la DGT, on es va desenvolupar la roda de premsa, va irrompre en un aplaudiment.
El retret
Després de fondre’s en una abraçada, Fernando, de 71 anys, va recordar l’accident del seu fill fa 17 anys. «Se n’anava de vacances amb la seva xicota a Portugal. Estava estudiant enginyeria informàtica i la música era la seva passió. La nit abans estava engegant una pàgina web musical de forma altruista. I es va quedar treballant fins a les quatre o les cinc de la matinada. Quan va agafar el cotxe no havia dormit prou».
De camí a Portugal, al quilòmetre 281 de l’A5, passat Trujillo, el fill de Fernando, Germán, es va quedar adormit i va sortir de la calçada. El cotxe, un Opel Zafira, es va encastar contra un pilar de formigó d’un pont d’una carretera que travessa l’autovia. Ell va morir a l’acte i la seva núvia va sobreviure.
Fernando va retreure al ministre que aquest pilar no tingui cap protecció. «Si ho hagués tingut, el meu fill estaria viu. S’hauria trencat les cames o hauria tingut algunes fractures, però no hauria mort». I davant de la mirada comprensiva de Marlaska, va criticar que el Govern no actuï amb més contundència contra els excessos de velocitat, el consum d’alcohol o les distraccions, que ocasionen bona part de les morts a la carretera.
«Tots els anys és la mateixa pel·lícula, sempre igual i els morts no baixen. Això és una pandèmia i cal combatre-la com si fos el cóvid, donant les xifres de morts cada dia, amb més controls i més duresa perquè els cotxes són armes i els accidents mortals són homicidis vials. Matar amb un vehicle surt molt barat», va censurar.
Tot i els retrets, i encara commogut pels testimonis, Marlaska va dir que tant de bo haguessin escoltat aquestes paraules fora de la DGT, i va afegir que en els sis anys que portava presentat els balanços de sinistralitat, aquesta compareixença havia estat la més especial.
Un 13% més de motoristes morts a un estiu amb rècord de desplaçaments: gairebé 98 milions
241 persones han mort a les carreteres espanyoles durant els mesos de juliol i agost, tres morts més que el mateix període de l’any passat, segons reflecteix el balanç provisional de sinistralitat vial de l’estiu del 2023, que ha presentat aquest dijous el ministre de l’Interior , Fernando Gran-Marlaska. L’informe assenyala que hi ha hagut un rècord de desplaçaments de llarg recorregut: 97,7 milions, 4,1 milions més que el 2023 i la xifra més alta de la sèrie històrica. Tot i l’augment de controls, les causes principals dels sinistres mortals continuen sent l’excés de velocitat i la distracció al volant, així com la manca d’ús del cinturó de seguretat, el consum d’alcohol i la somnolència. Ni un sol dia d’aquest estiu no ha passat sense morts a la carretera. De mitjana han mort 3,9 persones cada dia i el 73% de les víctimes mortals es van registrar a carreteres convencionals (d’un carril en cada sentit) i el 27% a autovies i autopistes. L’estudi reflecteix un increment del 13% de motoristes morts, 72 morts davant dels 59 de l’estiu passat. És el percentatge que creix més segons el mitjà de desplaçament. En total, 783 persones han mort en accidents de trànsit des de començament d’any, 33 més que en aquest període del 2022, un 4% més.
